[Aquest text va ser llegit en la manifestació del 30 de setembre davant de la seu de Don Piso]
Les agències immobiliàries són la infanteria del exèrcit d’usurpació d’un be de primera necessitat. La seva missió: captar el màxim nombre de pisos i vendre’ls tant cars com sigui possible. Els seus integrants s’han multiplicat durant els últims anys al ritme de l’augment de preus dels pisos. En l’actualitat les seves intendències amb les seves gangues multimilionàries ocupen tot el territori de la ciutat.
DON PISO és el gegant entre les agències immobiliàries, té unes 330 oficines repartides per tot l’estat, de les quals 200 són franquícies.
DON PISO forma part del FERROVIAL, el tercer grup immobiliari d’Espanya.
FERROVIAL és de propietat de Rafael del Pino, el patriarca de la segona família més rica de l’Estat Espanyol.
La fortuna de Rafael del Pino es calcula en 6.500 milions de dòlars, amb la qual cosa el 2005 va ocupar el lloc número 84 de la llista dels homes més rics del món.
En tant sols un any aquest senyor ha doblat el seu patrimoni personal, perquè en el 2004 encara estava en el lloc 159 amb una fortuna de 3.000 milions de dòlars.
FINCAS CORRAL, propietat d’un tal Calixto Corral Martínez, és una de les grans del sector. Està especialitzada en la venda de pisos de segona mà i durant el 2005 va facturar uns 100 milions d’euros en concepte de comissions.
Té oficines en tot l’estat i gràcies als guanys obtinguts amb la especulació immobiliària s’està expandint per l’estranger.
Té nombroses denúncies per vendes fraudulentes i clàusules abusives. Y, com tota agència immobiliària, sempre que pot es treu unes plusvàlues extres venent els pisos per uns preus més elevats que els acordats amb el venedor.
Les grans immobiliàries empenyen l’espiral d’encariment dels pisos també mitjançant el següent procés:
a) En sintonia amb els grans propietaris i aprofitant el seu propi stock de pisos primer van pujant el llistó dels topalls de preus incloent en les seves ofertes pisos amb preus desorbitats i, de moment, no vendibles.
b) Superat d’aquesta manera el llindar, els seus taxadors en col·laboració amb algún cap de sucursal bancària, s’encarrega de realitzar taxacions que confirmen el nou topall i l’apliquen a altres pisos.
c) Comencen després a captar pisos per a posar a la venda pels preus nous i cobrar una comissió més gran mitjançant accions publicitàries o patejant la ciutat per a trobar-los.
Traficar amb un be de primera necessitat és un gran negoci per a unes poques persones.
