[aquest text es va llegir a la manifestació del 30 de setembre davant la seu de La Vanguardia]
La Vanguardia és propietat del Grup Godó, el primer hòlding de comunicació de Catalunya. El Sr. Javier Godó i Muntanyola n’és el president-editor. A més publiquen les revistes: “Interiores; “Interiores Práctica”, “Cocinas y baños” i “Living Deco”, així com la Lavanguardiainmo.com, un portal de productes immobiliaris.
El grup Godó disposa d’un grup de vendes publicitàries que gestiona un ingent volum de diners en concepte de publicitat. La majoria dels ingressos publicitaris procedeixen dels anunciants del sector immobiliari i els seus derivats.
El Grup Godó participa activament en actes que, segons ens remet el Sr.Godó en una carta oberta, tenen com a objectiu impulsar la societat civil. Un dels esdeveniments que més s’enorgulleix el Grup de patrocinar és el Barcelona Meeting Point, la fira immobiliària més gran d’Europa. Citem el Sr. Godó en la pàgina web del BMP 2006: “LA VANGUARDIA no sólo mantiene una fuerte posición de liderazgo en Cataluña en la comunicación de empresas inmobiliarias, sino que se ha convertido en requisito indispensable para éstas a la hora de diseñar campañas de comunicación altamente efectivas.”
El passat dijous va sortir amb la publicació Que!, recentment adquirida pel Grup Godó, el primer suplement de classificats de pisos d’aquesta publicació gratuïta: Que casa!
El Sr. Javier Godó forma part del consell d’administració de la Caixa i de la Immobiliària Colonial.
La convergència d’interessos entre mitjans de comunicació, immobiliàries, entitats financeres i administracions públiques no és exclusiva del Grup Godó sinó que es dóna en tots els grans grups mediàtics de l’Estat espanyol.
Els mitjans han estat absorbits per les dinàmiques del capitalisme seguint la lògica de concentració dels grans grups empresarials, tot formant macrocorporacions. Aquests grups no tenen cap interès a denunciar aquest model econòmic de creixement insostenible, del qual es beneficien i el qual els manté en l’òrbita del poder i de la influència. Per què llançar-se pedres damunt el propi teulat?
Els ingressos dels mitjans de comunicació ja no depenen dels lectors que compren la premsa diària, sinó que provenen de la publicitat inserida entre les seves pàgines.
La realitat que percebem és aquella que ens transmeten els mitjans. Són ells els que estableixen l’agenda del debat públic i els principals agents en la creació de l’opinió pública. D’aquí la seva força. D’aquí la perversitat i el perill del fet que estiguin segrestats pels interessos corporatius dels anunciants.
És en aquest sentit i amb aquestes premises, que hauríem d’entendre la manipulació i la distorsió informativa que practiquen:
Quan generen confiança i expectatives en el mercat. Si la gent creu que els preus pujaran, compren, conseqüentment els preus pujaran.
Quan contribueixen a fomentar el fals mite de què si no ets propietari no ets ningú.
Quan ens parlen de pisos i habitatge en termes d’inversions i beneficis; com una mercaderia, perpetuant la cultura especulativa.
Quan criminalitzen les accions de desobediència civil, que es duen a terme en contra de la inoperància de les administracions per posar fre a la jungla immobiliària.
Quan menteixen directament a l’hora d’explicar les raons de l’augment irracional del preus de l’habitatge.
Per tot això i molt més, l’assemblea popular per un habitatge digne declara als mitjans:
-Culpables per omissió, per silenciar, per encobrir i no testimoniar.
-Culpables per la distorsió tendenciosa que practiquen.
-Culpables de posicionar-se davant dels problemes més essencials i sensibles de la societat de manera interessada i partidista.
-Culpables de contribuir al deteriorament dels nostres drets.
