[text llegit a la manifestació del 2 de juliol al davant de la seu de la Caixa]
Darrere de la bonica façana modernista de la seu de La Caixa a Via Laietana estan passant unes coses bastant lletges que marquen els nostres destins. Els bancs i les caixes són els principals responsables de l’especulació immobiliària i urbanística juntament amb els polítics, i les grans immobiliàries i constructores.
1. Durant l’última dècada, tots els bancs i caixes d’estalvis de l’Estat espanyol han augmentat els beneficis a un ritme anual del 16 al 20 % -és a dir, a un ritme idèntic a l’augment anual dels preus dels pisos.
2. Des de 2004 el crèdit immobiliari s’ha convertit en l’activitat principal de les entitats financeres i en l’actualitat és molt superior als crèdits que es concedeixen als sectors de la indústria i de la construcció. Actualment les anomenades “caixes d’estalvi” superen els bancs en la concessió de crèdits immobiliaris.
3. A l’abril de 2006, les famílies residents a l’Estat espanyol devien als bancs la xifra total de 795.690 milions d’euros, la qual cosa representa el 82 % del producte interior brut. Al mateix temps augmenten de forma imparable el nombre de llars que han de destinar més del 60 % dels seus ingressos a pagar la hipoteca del seu pis així com les hipoteques de més de 30 anys de duració.
4. La Caixa –igual que la resta de caixes d’estalvis– és considerada jurídicament i fiscalment una entitat financera sense ànim de lucre. Com que es tracta d’una entitat semipública, té accés a informació privilegiada i treballa en connivència amb els poders públics. L’Ajuntament, la Cambra de Comerç, els sindicats majoritaris, Foment de Treball i el propietari de la Vanguardia estan en el consell d’administració de la Caixa.
5. La Caixa s’ha convertit en la tercera entitat financera més gran d’Espanya gràcies a la seva atapeïda xarxa de sucursals, l’activitat principal de les quals consisteix a finançar els preus desorbitats del mercat immobiliari a costa de l’endeutament de la gent.
6. La Caixa, a més de tenir una important sucursal immobiliària –Servihabitat– que fomenta activament l’escalada dels preus, també és propietària d’una de les immobiliàries més grans de l’Estat: la Immobiliària Colonial especialitzada en la compravenda d’edificis emblemàtics i en la conversió d’habitatges en oficines.
7. La Caixa ha utilitzat els beneficis aconseguits a partir del procés d’especulació en altres sectors econòmics que fan el seu agost amb les necessitats bàsiques de la gent. Per exemple, La Caixa és soci majoritari de: AgBar (aigua), Endesa (electricitat), Repsol-YPF i Gas Natural (combustibles) i d’Abertis (peatges).
8. Les caixes d’estalvis tenen un paper fonamental en el sistema de finançament dels partits polítics. Tots els partits, començant pel PSC, estan endeutats fins al capdamunt amb La Caixa.
9. Es calcula que els ingressos totals de Fonesa, Brufau, Fainé i dels altres alts càrrecs “honorífics” de La Caixa superen amb escreix el conjunt de la inversió en l’anomenada Obra Social.
10. Potser ha arribat l’hora que els hipotecats de La Caixa –i de la resta de caixes d’estalvis– comencem a organitzar-nos contra el frau i abús que suposa el fet de finançar els beneficis que aquestes entitats han aconseguit mitjançant pràctiques especulatives que, com a tals, són incompatibles amb la seva pròpia raó de ser. Per exemple, practicant de forma col·lectiva l’autorreducció de l’import mensual de la hipoteca, de tal forma que no superi mai el 20 % dels nostres ingressos disponibles.
