[Aquest text va ser llegit a la manifestació del 30 de setembre al davant de la seu de la Caixa de Catalunya]
Parem a Caixa Catalunya, una de les financeres que juntament amb els nostres polítics ha creat la bombolla immobiliària. Fa menys de 10 anys comença en aquest país una espiral immobiliària, culpable que estiguem aquí, al carrer i sense casa.
El procés bombollista:
– Tres factors econòmics desvien grans quantitats de diner al mercat immobiliari (de les nostres butxaques a les dels especuladors): Els interessos bancaris baixos, la entrada del euro, la punxada de les tecnològiques.
– Augmenta la demanda. Pugen els preus. Això atrau més inversors, que s’uneixen al baby boom en la recerca de pis. Altra vegada més demanda i preus més elevats.
– La pujada és constant, un 15% anual.
– Es desencadena la psicosis col•lectiva del “compro avui, perquè demà serà pitjor”.
– El ciutadà assumeix hipoteques desesperades a 30, 40 o 50 anys.
– Comença un complot polític, econòmic i financer que accelera un procés bombollista, que sorprèn fins i tot als nostres veïns europeus.
Però aquí ningú parla de bombolla. Tots callen.
– Callen els polítics. Donen aire a la bombolla que permet que els ajuntaments es financin venen sòl públic i que els nostres presidents es vanagloriïn de la Espanya que creix més que la mitjana europea. No diuen que en aquest país no hi ha I+D, que només posem maons. Callen quan s’ha de dir que Espanya absorbeix el 80% del crèdit interbancari europeu i donen aire a la bombolla amb mesures que penalitzen el lloguer, com el decret Boyer. Ells, culpables, prefereixen que comprem, perquè la construcció sosté el país.
– Callen les entitats financeres. Ens col•loquen hipoteques monstruoses, inamortitzables, que unides a una feina precària, són l’esclavisme legal del segle XXI. En els últims 4 anys, les empreses de crèdits ràpids han triplicat els seus clients i la meitat de les empreses creades a Espanya estan relacionades amb l’habitatge.
– Callen els mitjans de comunicació comprats i ens obliguen a llegir en la premsa estrangera titulars amenaçants sobre la nostra volàtil situació econòmica mentre ells es limiten a repetir-nos que l’habitatge mai baixa i que “España va bien”.
Mentre tots callen, la bombolla segueix inflant-se. L’habitatge es converteix en el producte d’inversió més rentable mai conegut i el país es converteix en un circ on totes les feres assetgen la mateixa presa: un ciutadà que necessita una vivenda. Es crea un mercat immobiliari on la meitat dels habitatges es compra amb finalitat especulativa. Es compren i venen pisos salvatgement i s’instaura un “monopoli” nacional en el que ens saquegen des de tots els fronts. Mentrestant, els nostres polítics segueixen sent còmplices.
I és que aquesta espiral, ens diuen, no s’acaba mai. Però és possible que la bombolla immobiliària s’infli encara més?
Per a que aquest despropòsit funcioni, sempre es necessari un desesperat comprador final, que acabi comprant el zulo de 30 metres a preu de palau i que es quedi amb la patata calenta d’un pis sobrevalorat.
Però potser la pilota estigui un dia al seu terrat. Si la demanda real (o sigui nosaltres) es ja insolvent degut a les pujades de l’euribor, qui comprarà els habitatges que es construeixen aquí suficients per a abastir una demanda de més de 200 milions de persones? Cap especulador vol un habitatge per cap altra cosa que no sigui especular. Si nosaltres no podem comprar, ells no poden vendre.
Habitatges? D’haver-n’hi n’hi ha i moltes de buides. I per si de cas l’any que ve se’n construiran 800.000 més.
Així que entre tots, matem al monstre, punxem la bombolla.
