La promesa de construir més Habitatges de Protecció Oficial (HPOs) és el punt central del programa electoral dels partits catalans d’”esquerres” per a garantir l’accés a un habitatge digne. També els mitjans de comunicació, en una burda maniobra de tergiversació, van presentar la gran manifestació per a una vivenda digna del passat 30 de setembre com una manifestació a favor de la construcció de més HPOs.
Davant d’aquesta situació volem deixar clar: la construcció de més Habitatges de Protecció Oficial no constitueix cap solució per a poder fer efectiu el dret a un habitatge digne tal com ho estableix l’article 47 de la constitució espanyola.
PERQUÈ:
- La promesa de construcció de més HPOs és tan antiga com el mateix procés d’especulació immobiliària i fins ara no s’ha complert cap de les promeses fetes per a la ocasió. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona:
• va prometre en el seu Pla d’Actuació Municipal (PAD) 1996 -99 la construcció de 16.625 HPOs i tant sols va arribar a construir-ne 2.942
• en el PAD de 2000-2003 va prometre construir-ne 6.000 i en va acabar construint 4.000, de les quals una part molt considerable va servir per a reallotjar gent afectada per un pla urbanístic.
Els plans d’habitatge dels governs autonòmics i del govern central no han tingut més sort i, en cap cas, han servit ni tant sols per a alentir el procés d’especulació. - En cas de complir-se les promeses, amb prou feines arribarien a cobrir el 6% de les necessitats d’un habitatge assequible ja que, segons afirmacions oficials, un 25% de la població no pot accedir a un habitatge a causa dels preus desorbitats. Aplicant aquest percentatge i contant 2 persones per pis, a Catalunya es necessitarien 846.250 pisos que gaudissin d’alguna forma de protecció davant del mercat. El Sr. Montilla en promet 50.000 per als pròxims 4 anys, el Sr. Saura 60.000 i el Sr. Mas promet, sense embuts, pagar directament de l’erari públic part dels lloguers desorbitats.
- El problema no és la manca de pisos sinó els seus preus. Segons estimacions basades en el cens d’habitatges del 2001, es calcula que a Barcelona hi ha entre 70.000 i 100.000 pisos buits, en la província de Barcelona la xifra s’eleva als 400.000 i en tot l’estat supera àmpliament el número de 3.000.000. Segons un estudi recent de la Universitat de Barcelona, en els últims dos anys s’han construït uns 500.000 pisos nous a Espanya que no troben compradors ni llogaters.
- Les HPOs, com a molt, poden servir per a pal·liar alguna que altra emergència personal extrema. En aquest sentit, la reducció de la superfície mínima de les HPOs de 40 a 30 m2 ha potenciat la funció de les HPOs com a instrument de l’”administració de la misèria”. L’altra “gran mesura” de la Sra. Trujillo ha consistit en ampliar el concepte de HPOs per figures com “pisos de preu concertat” que es poden vendre molt més cares que les HPOs tradicionals. Molts d’aquests pisos s’estan construint en sòls públics amb la qual cosa la seva construcció es converteix en una altra font neta d’ingressos que la Administració obté gràcies al procés d’especulació.
- Resulta com a mínim sospitós que en moments en que la bombolla comença a desinflar-se, el sector de construcció es comenci a debilitar i grans taurons com “La Caixa” comencen a desfer-se dels seus actius immobiliaris, l’Estat promet multiplicar per quatre la inversió pública en la construcció d’habitatges, en lloc de dictaminar mesures eficients de regulació d’un mercat immobiliari que ha estat el causant de la situació actual.
Per tot el que s’ha exposat exigim que els politics deixin de tractar-nos com si fóssim idiotes, que iniciïn les reformes estructurals necessàries per una decidida regulació del mercat i que, d’una vegada per totes, deixin de violar l’article 47 que els obliga a prendre les mesures necessàries per a impedir la especulació, per exemple:
Convertir els Habitatges Buits en Habitatges de Protecció Oficial!
