La bombolla immobiliària es pot veure com una estratègia (egoista i despietada) de control social davant un futur de baixa energia. Amb ella s’aconsegueixen diferents objectius:
- Espoli massiu a les noves generacions
- Transvasament dels ingressos futurs de la classe treballadora cap a classes altes.
- El fet efectiu que els rics compren (de saldo) la feina dels pobres (la majoria joves) mitjançant una monumental estafa.
- La hipoteca unida a un context de carència de llocs de treball suposa efectivament la desaparició de la classe mitja.
- L’hipotecat no tindrà els mitjans (feina) per a retornar el seu deute, cosa que farà que la hipoteca es converteixi en esclavatge econòmic de per vida.
- Efecte riquesa. Anestèsia maonil. Al poble ignora el fet que, malgrat un suposat creixement econòmic, cada dia que passa és més pobre.
- L’efecte riquesa permet que l’espoli massiu passi desapercebut fins que ja és massa tard (la societat està totalment “hipotecada”). La societat en conjunt es converteix, al seu torn, en un esclau més del gran capital.
- La hipoteca “impagable” es converteix en una forma de control social molt efectiu. A l’hipotecat se li limita efectivament la mobilitat, el consum, les reivindicacions laborals (per por a perdre la font d’ingressos), se soscava la seva dignitat com a persona (el fet efectiu és ser un esclau sense drets).
- La hipoteca es converteix en un perfecte mitjà “legal” de control social en temps de “vaques flaques” (els que estan per arribar).
- El deute passa a ser la relació principal entre estat-ciutadà. El ciutadà es troba en una situació d’esclavatge vetllada ja que el seu deute és impagable.
- Els tipus d’interès (controlats pel poder econòmic) es converteixen en un dispositiu (soga al coll) perfecte per al control dels endeutats. El poder econòmic controla efectivament els nivells de consum dels seus “esclaus” mitjançant les eines econòmiques “legals”.
- El nivell de consum energètic dels endeutats pot ser limitat a voluntat, deixant recursos disponibles per a les classes altes.
- La societat es divideix en dos grups d’individus: 1. Els pobres i els endeutats. 2. Els prestamistes. Els del grup 1 es converteixen efectivament en esclaus dels del grup 2 ja que, sense creixement econòmic, un deute que creix en el temps (interessos) no pot ser retornat.
- Passar del grup 1 al 2 serà impossible.
