COMUNICAT:
No hi ha varetes màgiques, diu l’Hereu. No hi ha varetes màgiques diu en Montilla. No hi ha varetes màgiques, repeteix la Trilla.
La classe política, davant la pressió exercida per les mobilitzacions socials entorn al dret vulnerat de l’habitatge, s’ha vist obligada a posicionar-se i construir un discurs del que no s’havia preocupat fins ara. Un discurs de mínims que assumeix l’existència del problema però que esquiva intencionadament la càrrega de la responsabilitat. Un discurs on s’expressa el comprimís de les administracions públiques per pal•liar l’escanyament al que estem sotmesos, però on es recalca insistentment que no hi ha varetes màgiques per a solucionar la primera font de preocupació de la ciutadania.
Aquesta sembla ser la frase de moda, la frase en boga, la frase “cool” per sortir del impàs. Pervers discurs, el dels nostres polítics. Una cínica obra d’enginyeria lingüística, que mostra, una altra vegada, la seva insensibilitat davant una realitat que els queda massa lluny, massa distant per ser sentida.
Diuen que no hi ha varetes màgiques. Nosaltres tampoc hi creiem en les varetes màgiques. Tot i que un breu anàlisi dels fets ens obliga, si més no, a preguntar-nos per la presència de forces ocultes que actuen amb una lògica no ja màgica, sinó miraculosa: Com s’entén sinó que durant la última dècada, les caixes, els bancs, les constructores i les immobiliàries hagin experimentat augments anuals dels seus beneficis entorn del 20 %, i que en alguns casos hagin arribat a increments superiors al 40 %?
Però les astronòmiques xifres que presenten els seus balanços no ens enlluernen, ni ens fan perdre el nord de la racionalitat, ni ens fan caure en la ingènua il•lusió dels miracles. No és precisament per art de màgia, que ens trobem en aquesta situació. En tot cas, i per continuar amb la metàfora esotèrica que tant agrada als nostres polítics, si parlem de màgia, hauríem de parlar de màgia negra; i si parlem de varetes, hauríem de parlar de les varetes emprades per les successives administracions públiques i governs en forma de lleis vudú que han acabat asfixiant la societat civil:
Abracadabra….. desregulació del mercat hipotecari.
Abracadabra….. decreto boyer.
Abracadabra….. liberalització del sòl públic.
Abracadabra….. exempció fiscal de l’especulació.
Abracadabra….. expropiem quan ens dóna la gana per fer plans urbanístics sense la participació veïnal ; i el 3% a la butxaca!
Abracadabra….. i ara la Caixa em condona el deute que finança el partit…
No volem varetes màgiques. No acceptem que es banalitzin els nostres drets. No tolerarem que es desvirtuïn les nostres reivindicacions amb jocs de mans i de paraules que suposen un greuge, una humiliació i una burla pels centenars de milers de ciutadans que no podem accedir a un habitatge. No permetrem que s’atempti contra la nostra dignitat i que s’insulti la nostra intel•ligència.
Exigim, i no ens cansarem de repetir-ho, que es garanteixi el dret a l’habitatge en condicions dignes. Els recordem que els drets fonamentals com l’habitatge, l’educació o la sanitat, no poden estar sotmesos ni a la lògica del mercat, ni als paràmetres de la rendibilitat i del benefici que el regeixen. I que no és amb varetes màgiques, sinó amb voluntat política, que s’han d’abordar les reformes estructurals pertinents.
Exigim a les autoritats que deixin de ser meres comparses sotmeses a la voluntat de les entitats financeres i dels grans grups empresarials del sector immobiliari, i governin, complint la llei i el mandat que els legitima, pel conjunt dels ciutadans i no per als més privilegiats.
Per tot això convidem a la ciutadania, dissabte 24 de març a les 17:00 de la tarda a Plaça Catalunya, a manifestar-se pel dret a un habitatge sota el lema “Doncs serà que no” que expressa la indignació de la ciutadania per la negligent conducta de la classe política, i que invita a la societat civil a reconquistar un dret que ens ha estat expropiat de manera il•legítima i il•legal.
Deixem als polítics una vareta màgica, una barret de mag i una capa, perquè s’entretinguin durant les hores de lleure. I els retem a que demostrin voluntat política durant les hores de jornada laboral.
Assemblea pel dret a l’habitatge de Barcelona – V de Vivienda
Tel.de contacte amb premsa: 610 920 253
———————————————————————————————————————–
COMUNICADO:
No hay varitas mágicas, dice l´Hereu. No hay varitas mágicas dice Montilla. No hay varitas mágicas, repite la Trilla.
La clase política, ante la presión ejercida por las movilizaciones sociales entorno al derecho vulnerado de la vivienda, se ha visto obligada a posicionarse y construir un discurso del que no se había preocupado hasta ahora. Un discurso de mínimos que asume la existencia del problema pero que esquiva intencionadamente la carga de la responsabilidad. Un discurso donde se expresa el compromiso de las administraciones públicas por reducir la opresión a la que estamos sometidos, pero donde se recalca insistentemente que no hay varitas mágicas para solucionar la primera fuente de preocupación de la ciudadanía.
Esta parece ser la frase de moda, la frase en linde, la frase “*cool” por salir del impás. Perverso discurso, el de nuestros políticos. Una cínica obra de ingeniería lingüística, que muestra, otra vez, su insensibilidad ante una realidad que les queda demasiado lejos, demasiado distante por ser sentida.
Dicen que no hay varitas mágicas. Nosotros tampoco creemos en las varitas mágicas. Aun cuando un breve análisis de los hechos nos obliga, cuando menos, a preguntarnos por la presencia de fuerzas ocultas que actúan con una lógica no ya mágica, sino milagrosa: Como se entiende sino que durante la última década, las cajas, los bancos, las constructoras y las inmobiliarias hayan experimentado aumentos anuales de sus beneficios en torno al 20 %, y que en algunos casos hayan llegado a incrementos superiores al 40 %?
Pero las astronómicas cifras que presentan sus balances no nos deslumbran, ni nos hacen perder el norte de la racionalidad, ni nos hacen caer en la ingenua ilusión de los milagros. No es precisamente por arte de magia, que nos encontramos en esta situación. En todo caso, y por continuar con la metáfora esotérica que tanto gusta a nuestros políticos, si hablamos de magia, deberemos hablar de magia negra; y si hablamos de varitas, deberemos hablar de las varitas empleadas por las sucesivas administraciones públicas y gobiernos en forma de leyes vudú que han acabado asfixiando la sociedad civil:
*Abracadabra….. desregulación del mercado hipotecario.
*Abracadabra….. decreto boyer.
*Abracadabra….. liberalización del suelo público.
*Abracadabra….. exención fiscal de la especulación.
*Abracadabra….. expropiamos cuando nos da la gana para hacer planes urbanísticos sin la participación vecinal ; y el 3% al bolsillo!
*Abracadabra….. y ahora la Caixa me condona la deuda que financia el partido…
No queremos varitas mágicas. No aceptamos que se banalicen nuestros derechos. No toleraremos que se desvirtúen nuestras reivindicaciones con juegos de manos y de palabras que suponen un agravio, una humillación y una burla por los centenares de miles de ciudadanos que no podemos acceder a una vivienda. No permitiremos que se atente contra nuestra dignidad y que se insulte nuestra inteligencia.
Exigimos, y no nos cansaremos de repetirlo, que se garantice el derecho a la vivienda en condiciones dignas. Los recordamos que los derechos fundamentales como la vivienda, la educación o la sanidad, no pueden estar sometidos ni a la lógica del mercado, ni a los parámetros de la rentabilidad y del beneficio que lo rigen. Y que no es con varitas mágicas, sino con voluntad política, que se deben abordar las reformas estructurales pertinentes.
Exigimos a las autoridades que dejen de ser meras comparsas sometidas a la voluntad de las entidades financieras y de los grandes grupos empresariales del sector inmobiliario, y gobiernen, cumpliendo la ley y el mandato que los legitima, por el conjunto de los ciudadanos y no para los más privilegiados.
Por todo esto invitamos a la ciudadanía, sábado 24 de marzo a las 17:00 de la tarde a Plaza Catalunya, a manifestarse por el derecho a una vivienda bajo el lema “Pues vas a ser que no” que expresa la indignación de la ciudadanía por la negligente conducta de la clase política, y que invita a la sociedad civil a reconquistar un derecho que nos ha sido expropiado de manera ilegítima e ilegal.
Dejamos a los políticos una varita mágica, un sombrero de mago y una capa, para que se entretengan durante las horas libres. Y los retamos a que demuestren voluntad política durante las horas de jornada laboral.
