El dia 10 s’inicia la campanya electoral de les municipals. Les multitudinàries manifestacions pel dret a l’habitatge han projectat a la llum pública i mediàtica una problemàtica que en l’últim baròmetre se situava com la principal preocupació dels ciutadans de Barcelona. És lògic, per tant, que l’habitatge s’erigeixi com un dels cavalls de batalla de la pugna electoral.
Però, quines son les polítiques públiques que proposen? Tots els polítics, sense distincions de colors ni orientacions, prediquen les meravelles de la promoció d’habitatge protegit. “Nada nuevo bajo el sol”, que en dirien. La promesa de construcció de més VPOs és tan antiga com el mateix procés d’especulació immobiliària i fins ara no s’ha complert cap de les promeses fetes.
S’obre la veda i comença l’espectacle. Preparem-nos doncs per un auntèntic ball de xifres que lluny de solucionar el problema, el que pretenen és apaivagar el clima d’indignació d’una ciutadania que se sent expoliada.
Ara que el sector inmobiliari entra en crisi, les administracions prometen, amb l’excusa de la VPO, destinar recursos públics per estimular la construcció. En canvi, una auténtica política pública d’habitatge el que hauria de fer és garantir l’accés a una vivenda digna com un dret equiparable a la sanitat i l’educació.
El dret a l’habitatge no passa per construir més, sinó per gestionar el parc d’habitatges ja existent; un autèntic parc d’habitatge públic a l’estil d’altres països europeus.
I és que el problema no és la manca de pisos sinó els seus preus. Segons estimacions basades en el cens d’habitatges del 2001, es calcula que a Barcelona hi ha al voltant de 70.000 pisos buits. Uns 300.000 a tota la provincia. Segons un estudi recent de la Universitat de Barcelona, en els últims dos anys s’han construït uns 500.000 pisos nous a tot l’estat que no troben compradors ni llogaters.
Davant els fets, l’assemblea popular Vdevivienda es veu obligada a fer campanya pel dret a l’habitatge i a expressar que VPO no és la solució:
No és solució un pis de protecció que et garanteix un lloguer digne per només 5 anys.
No és “dret a l’habitatge”, protecció oficial a 500 euros al més de lloguer.
No és “dret a l’habitatge”, un pis de 30 Kilos i una quota d’hipoteca de 1.000 euros/mes durant 30 anys.
No és solució, construir més sense tenir en compte l’impacte social i ambiental, ara que la meitat del territori ja està devastat.
VPO és un pedaç que intenta tapar una escletxa mentre se n’obren d’altres.
VPO és voler apagar un foc que crema per tot l’Estat, a base de cubells d’aigua.
És per això que avui, en roda de premsa, presentem un nou heroi ciutadà: SuperVivienda.
SuperVivienda ho ha deixat molt clar: està entre nosaltres, apareixerà quan menys us ho espereu per tal d’impedir usos electoralistes del dret a l’habitatge i no pararà d’actuar fins que es faci efectiu aquest dret.
A més, en la seva presentació SuperVivienda presenta la primera acció ciutadana: “1,2,3… Especula otra vez!”, un concurs fotogràfic de cases buides, les bases del qual trobareu a:
bcn.vdevivienda.net
Pregunta…
La casa… hay que regalarla?? Yo pensaba que habia que ganarsela y pagarla.
Todos
Los precios…los marca el mercado? Porque no se liberaliza y agiliza el mercado. VEase porque como dueño… tiene que esperar o inlcuso no poder echar a un inquilino que no paga? Ante esto es normal que no quieran alquilar. No es posible que si se agilizase la JUSTICIA (gran atraso español) realmente el mercado sacase esos pisos vacios a la calle.
No podemos echar toda la culpa a los dueños de pisos. Poneos en su lugar. Sed dueños de un piso… y tener alquien que no quiere pagar… y no puedes hacer nada de nada..NADA.
La VPO es la mayor injusticia social. Solo beneficia a algunos. según unos baremos. Alguién de repente puede pasar de ser “pobre” a tener su VPO, pero si las cosas le van bien nadie le reclama el incremento patrimonial si algun dia desea vender su casa. O sea que entre todos los ciudadanos españoles le hemos pagado la casa. No olvidemos que Hacienda somos todos. El dinero no sale de un saco roto.
En cambio, si no cumples esos baremos, y podrias ser porque ganes 50 euros de mas…(que pasada no) no tienes derecho a la casa VPO pagada por el resto de españoles.
La igualdad del derecho a una vivienda que muchos reivindican … no deberia ser igual para todos los españoles independientemente de su condición económica. O es que el que tiene no se lo curro, guardo y administro para tenerlo. Parece que siempre se penaliza al que se mueve o trabaja en detrimento del vago social.
Creo que la VPO no debería nunca abandonar las manos del gobierno, comunidad… o entidad admnistradora… Deberia ser cedida en uso y vigilar, controlar… que las personas con ese privilegio en caso de mejora economica…pues que como todo español de a pie… ahorren y compren.
Atentamente
El payaso de la vivienda.
A Ricardo.
Ni VPO, ni subvenciones a la compra de vivienda (sí, sí, con mis impuestos pago un 15% de tu casa. No seas vago y trabaja 3 horas más al día para pagarte ese 15%).
“No podemos echar toda la culpa a los dueños de pisos. Poneos en su lugar. Sed dueños de un piso…”
Pos’ojalá fuera dueño de un piso, no? Almenos podría decidir qué hacer con él. Mi alquiler y los gastos se llevan un 50 % de lo que gano (y eso que comparto). El propietario, en este ’sistema’ tiene en principio el valor del piso, y eso no solo lo pierde sino que, como vemos, está siempre al alza, aunque el piso y la finca envejecen. Creo que el único alquiler a pagar debería ser los gastos de mantenimiento del piso, pues el propietario siempre mantiene el valor.
La falacia de trabajar. Señorito, estoy trabajando desde que tengo uso de razón, primero como profesor de refuerzo, luego como mensajero (6 años) y, una vez me saqué la carrera, soy becario. Siempre he tenido trabajos precarios y me he quejado poco, pero estoy cansado, porque estoy cansado de trabajar para pagar unos impuestos que no me repercuten en nada. No puedo comprar, a duras penas alquilo y no me queda poco tiempo para la diversión. Mi tiempo libre lo gasto en reivindicar, porque los políticos no hacen su trabajo y estamos todos esclavizados por los bancos y esos pequeños propietarios que parece que no lleguen a final de mes. No os dais cuenta que eso ya lo ha dicho hasta Esperanza Aguirre? Yo si que no llego. El alquiler me lleva frito y para cualquier tontería tengo que pelearme 4 veces con los administradores: 3 por teléfono, y al final tengo que acabar yendo a verles con amenazas de que les llevaré a juicio: es la única manera de que te escuchen. Un vago social es el que habla sin pensar.
QUÉ MÁS QUERÉIS???????????
Legalización de la ocupación, alquiler social, hipotecas pa’Espinete, penalización de la especulación, …
Basta de esclavitud capitalista!
VdeVictoria
AdeAutogestión
El sistema actual d’HPO no té cap mena de sentit.
Els preus de l’habitatge afecten a TOTS els que no en tenen un de propietat, pràcticament a tots els joves.
Cal reconèixer que no és possible construïr HPO per a tothom i que sotmetre l’ajuda a sorteig és un insult. Les ajudes socials que tant omplen la boca a la falsa esquerra no poden dependre d’una loteria. L’ajuda no pot ser un ‘o tot o res’. Amb els sortejos poden tocar ajudes als menys necessitats mentre hi ha gent al carrer.
Tots coneixem casos de gent a qui ha tocat un pis per sorteig i al final no hi han anat per que no els agrada el barri.
M’agrada més la proposta d’en Trias. Cadascú escull el pis que vol comprar i l’Ajuntament posa la quantitat que et falta. Però recorda que si el vens l’Ajuntament en té una part i et pot comprar la teva per ajudar al següent. L’administració no pot anar regalant pisos i descapitalitzant-se, és millor fer extensiva l’ajuda a tothom.
Las subvenciones a la compra repercuten en el precio final de la vivienda, que en los últimos años ha coincidido con el límite de endeudamiento de los adquirentes. Si el gobierno diera dinero para la entrada, el vendedor subiría el precio en consonancia.