V de Vivenda a Barcelona

Pulsa Aquí para ver Vídeo

Gracias a dvactivisme !!!
+info: dvactivisme.org / dvactivisme.blip.tv

Sense sostre i sense drets: L’Ajuntament impedeix l’acampada pel dret a l’habitatge tot vulnerant el dret a manifestació

Avui dia 13 de gener, l’Alcaldia de Barcelona ha impedit el normal desenvolupament de l’acte de solidaritat amb els fills de Don Quixot que s’havia de celebrar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona des de les 12 fins a les 17. La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han escorcollat els assistents, han limitat l’entrada del material necessari per a dur a terme una acampada simbòlica i han mullat el terra de la plaça per a impossibilitar que s’hi realitzessin activitats. Davant aquesta situació els convocants han decidit prosseguir amb les nombroses intervencions previstes per part d’associacions socials i d’experts en la matèria com Miren Etxezarreta, Gabriela Serra, Gerardo Pissarello, Assemblea per la Regularització Sense Condicions, V de Vivienda i l’Oficina pels Drets Socials. L’acte s’ha donat per finalitzat a les 14h.

L’alcalde Hereu i les institucions públiques en general han mostrat un cop més la seva insensibilitat cap a la greu situació actual entorn a l’accés al dret a l’habitatge. Avui per avui, segons dades municipals a Barcelona hi ha 712 places d’acolliment nocturn per a unes 2000 persones sense sostre, moltes d’elles en espais inadequats com són poliesportius. Només 72 persones participen en programes d’inserció. A més a més, l´habitatge es un del principals motius de preocupació de la ciutadania. Entre un 20 i 30 per cent de la població no hi té accés i un 40% esta fortament hipotecada. Afirmar que “la situació de l’habitatge a Barcelona no té res a veure amb la de Paris”, constitueix un acte de cinisme polític i una manca de respecte cap a la majoria de la població que té problemes seriosos d’accés a aquest dret fonamental.

Lamentablement, avui hem vist que a Barcelona no només es vulnera el dret a l’habitatge sinó també el dret a la manifestació. El propòsit de l’acte era utilitzar l’espai públic per mostrar la nostra solidaritat amb les lluites socials per l’habitatge a França i exigir als poders públics l’adopció de mesures clares i urgents que enfrontin els problemes d’aquí. Diversos ponents han denunciat que l’Ajuntament de Barcelona ha fet una interpretació restrictiva de la ordenança pel civisme, donat que en cap cas una acampada simbòlica suposa un atemptat contra la convivència a la ciutat. A més, aquesta interpretació contradiu la sentència 195/2003 (fonament jurídic 9) del Tribunal Constitucional espanyol en què s’estableix que la instal•lació de tendes o altres mitjans eficaços per a l’emissió i l’intercanvi d’idees és part integrant dels drets a la reunió i la manifestació.

Els Fills de Don Quixot han demostrat a França que la mobilització ciutadana és efectiva i han aconseguit que un govern de dretes es veiés obligat a donar una resposta a l’alçada de la problemàtica. Aquí un govern “d’esquerres” fa cas omís d’un dels problemes principals de la població i posa traves a l’exercici de drets fonamentals. Aquí, esquerres i dretes tenen serioses dificultats per a posar-se d’acord en qualsevol tema, però no dubten en prohibir actes que posen de relleu la incapacitat de tots els partits per a garantir el dret a l’habitatge.

No pot haver-hi convivència ciutadana autèntica sense el ple reconeixement a tots i totes dels drets civils, polítics, socials i culturals, començant pel dret a criticar a qui més responsabilitat té en la seva garantia. En una situació com l’actual, sortir al carrer i exigir el dret a l’habitatge per tothom no només és un dret sinó un deure cívic que les autoritats haurien d’estimular en comptes d’obstaculitzar.

Assemblea pel dret a l´Habitatge, Oficina pels Drets Socials, Els Fills de Don Quixot

Sin techo y sin derechos: El Ayuntamiento de Barcelona impide la acampada por el derecho a la vivienda i vulnera el derecho a la manifestación

Hoy día 13 de enero, la Alcaldía de Barcelona ha impedido el normal desarrollo del acto de solidaridad con los hijos de Don Quijote que se debía celebrar en la Plaza Sant Jaume de Barcelona desde las 12 hasta las 17h. La Guardia Urbana y los Mossos d’Esquadra han registrado a los asistentes, limitado la entrada del material necesario para llevar a término una acampada simbólica y han mojado el suelo de la plaza para imposibilitar que se realizaran actividades. Ante esta situación los convocantes han decidido proseguir con las numerosas intervenciones previstas por parte de asociaciones sociales y de expertos en la materia como Miran Etxezarreta, Gabriela Serra, Gerardo Pissarello, la Asamblea por la Regularización sin condiciones, V de Vivienda y la Oficina por los Derechos Sociales. Los actos han finalizado a las 14h.

El alcalde Hereu y las instituciones públicas en general han mostrado una vez más su insensibilidad hacia la grave situación actual en el acceso al derecho a la vivienda. Hoy por hoy, según datos municipales en Barcelona hay 700 plazas de acogida nocturna para unas 2000 personas sin techo, muchas de ellas en espacios inadecuados como son polideportivos. Sólo 72 personas participan en programas de inserción. Además, la vivienda es una de las preocupaciones principales de la ciudadanía. Entre un 20 y 30 por ciento de la población no tiene acceso a ella y un 40% está fuertemente hipotecada. Afirmar que “la situación de la vivienda en Barcelona no tiene nada a ver con la de Paris”, constituye un acto de cinismo político y una falta de respeto hacia la mayoría de la población que tiene problemas serios de acceso a este derecho fundamental.

Lamentablemente, hoy hemos visto que en Barcelona no sólo se vulnera el derecho a la vivienda sino también el derecho a la manifestación. El propósito del acto era utilizar el espacio público para mostrar nuestra solidaridad con las luchas sociales por la vivienda en Francia y exigir a los poderes públicos la adopción de medidas claras y urgentes que enfrenten los problemas de aquí. Varios ponentes han denunciado que el Ayuntamiento de Barcelona ha hecho una interpretación restrictiva de la ordenanza del civismo, dado que una acampada simbólica no supone un atentado contra la convivencia en la ciudad. Además, esta interpretación contradice la sentencia 195/2003 (fundamento jurídico 9) del Tribunal Constitucional español en qué se establece que la instalación de tiendas u otros medios eficaces para la emisión y el intercambio de ideas es parte integrante de los derechos a la reunión y la manifestación.

Los Hijos de Don Quijote han demostrado en Francia que la movilización ciudadana es efectiva y han conseguido que un gobierno de derechas se viera obligado a dar una respuesta a la altura de la problemática. Aquí, un gobierno “de izquierdas” hace caso omiso de las demandas ciudadanas y pone obstáculos al ejercicio de derechos fundamentales. Aquí, izquierdas y derechas tienen serias dificultades para ponerse de acuerdo en casi todo, pero no dudan en prohibir actos que ponen de relieve la incapacidad de todos los partidos para garantizar el derecho a la vivienda.

No puede haber convivencia ciudadana auténtica sin el pleno reconocimiento a todos y todas de los derechos civiles, políticos, sociales y culturales, empezando por el derecho a criticar a quien más responsabilidad tiene en su garantía. En una situación como la actual, salir a la calle y exigir el derecho a la vivienda para todo el mundo no sólo es un derecho sino un deber cívico que las autoridades deberían estimular y no obstaculizar.

Asamblea por el Derecho a la Vivienda, la Oficina por los Derechos Sociales y Los Hijos de Don Quijote.