V de Vivienda a Barcelona

El 52% dels adjudicataris no té renda suficient per accedir als pisos de protecció oficial: l’habitatge fora del mercat!

Aquests dies, la premsa ha anunciat que el 52% dels adjudicataris de pisos de protecció oficial no compleixen els requisits econòmics per accedir a l’habitatge sortejat. La població, cada cop més empobrida per causa de la bombolla immobiliària i les seves conseqüències ja no pot accedir ni tan sols als habitatges de protecció oficial. Aquest fet és la mostra més evident de les erràtiques polítiques públiques en matèria d’habitatge. Durant la campanya electoral, des de l’assemblea popular pel dret a l’habitatge ja vam denunciar aquest fet. El nostre missatge era clar: “L’habitatge de protecció no és la solució, habitatge fora del mercat com l’educació i la sanitat”.

En efecte, les polítiques públiques de construcció i venda o -en un percentatge molt inferior- lloguer, no només reproduïen el model d’accés a l’habitatge del mercat, generant bosses de pisos vàlides per especular o per enriquir-se de forma injusta, sinó que a més han reproduït les seves pròpies patologies. L’accés a través del sorteig i no per necessitat acreditada és un primer despropòsit que no hem deixat de denunciar. A més, la progressiva promoció d’habitatges de protecció en règim de concert econòmic (que havia donat lloc a infinitat de corrupteles) va tenir el seu màxim exponent en la nova figura (preu concertat de Catalunya), destinant els recursos públics a les classes menys necessitades i subvencionant la crisi dels sectors immobiliari i de la construcció, culpables i corruptors en la bombolla immobiliària. Per altra banda, la deficient planificació del manteniment dels habitatges i la poca atenció de l’Administració a la gestió d’aquests habitatges (n’hi han de milers buits), són patents i un continu en aquesta matèria al llarg dels anys.

Finalment, el Pacte Nacional per l’Habitatge va convertir-se en l’eina magnífica de bancs i constructors per seguir endeutant els ciutadans, per seguir explotant el ja exigu model especulatiu. Fins quan continuarà aquesta farsa?

De què han servit les declaracions de la Llei d’habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya? On ha quedat la tant anunciada expropiació de l’usdefruït que havia de fer aflorir milers de pisos per al lloguer? Com es garantirà l’accés a pisos de protecció per tota la gent que sense atur ni casa està en un imminent perill d’exclusió social?

Nosaltres ho tenim clar, els governants no només no poden fer front al greu problema de l’accés a l’habitatge, sinó que a més són part de la corretja de transmissió dels bancs i els especuladors. Només són capaços de proposar pegat sobre pegat, sense plantejar-se l’arrel del problema, que no és altre que la submissió de l’accés a l’habitatge a les regles del mercat, que les apliquen per igual els promotors privats i les administracions (fins i tot sotmeten l’accés a pisos de protecció a les regles de la compravenda o la llei d’arrendaments urbans!!!).

I també tenim una altra cosa molt clara davant del desolador paisatge de pisos buits que són els nostres pobles i ciutats: si l’Administració no els posa a disposició dels que ho necessiten, la precarietat farà la resta. Perquè permetre l’existència de tants pisos buits no és un acte de seguretat jurídica, és un greuge per la seguretat de la societat en la satisfacció de les necessitats més bàsiques.

Enfront d’aquesta situació, la gent amb esperit crític i voluntat de millorar les coses NO PARAREM de denunciar aquesta situació i buscar vies d’acció que treguin l’habitatge del mercat.

Barcelona, a 24 de març de 2010

Assemblea popular pel dret a l’habitatge, VdeVivienda.

Tel. premsa 610 920 253

Dissabte 20 de febrer al voltant de trenta persones es van reunir al local de l’Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample. La cita havia sorgit dels tallers dedicats al dret a l’habitatge durant el Fòrum Social Català a finals de gener. Tan als tallers com a la reunió, hi van participar un bon grapat de col·lectius i moviments socials : Vdevivenda, Sostre Cívic –que defensa el règim de tinença de les cooperatives d’ús-, Prouespeculació.org, l’associació 500×20 Nou Barris –que exigeix la creació d’un parc públic de lloguer que sigui efectiu-, l’Associació d’afectades per la violència immobiliària –que enfronta casos d’assetjament de veïns-, l’Aicec-Adicae, l’Observatori DESC, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, i persones lligades a la lluita pel dret a la ciutat.

Motivació i ganes de fer coses no en falten. Tenim molt clar que cal tornar a revifar els grups assemblearis que van aparèixer a la resta del territori el 2006 i 2007. Per això hi haurà una comissió d’extensió i es planteja fer una Assemblea General, segurament no localitzada a la gran ciutat, cap a finals de la primavera d’enguany. Els problemes no es limiten a Barcelona i les solucions tampoc serien tal cosa si només volguéssim incidir a la capital.

En aquesta primera reunió es van formar també comissions de comunicació, continguts i logística. Un dels temes més urgents, donat que els desnonaments i l’assetjament per part de bancs i propietaris continuen a l’alça és bastir una xarxa solidària d’alerta que doni resposta immediata quan les víctimes dels abusos de poder tinguin risc de veure’s al carrer. També seguim amb interès els processos contra l’Espai Social Magdalenes, que continua amenaçat de desallotjament, i la renaixença del projecte de La Rimaia. Tot plegat, el batec de la lluita per drets bàsics com són l’usufructe del sostre i del barri continua. Cal enfortir aquesta xarxa. Totes les persones i col·lectius que vulguin participar-hi són convidatdes a fer-ho.

:::propera reunió dissabte 17 d’abril Universitat Oberta “la Rimaia”:::